Després de mesos d'inactivitat, he cregut necessari expressar el que sento en referència a l'estat actual de l'esport formatiu i l'activitat física en general a causa de la pandèmia.
En primer lloc, entenc, respecto i recolzo el fet d'aturar la competició la darrera temporada. Comprenc, també, el fet de declarar les competicions nul·les i no penalitzar (ni beneficiar, tot sia dit) cap equip.
El que no arribo a comprendre és, que després de gairebé vuit mesos de pandèmia, sense esport, competició i gairebé sense entrenaments, encara no existeixi de manera oficial, cap procediment, pla o regulació referent a l'esport formatiu. Sigui el futbol o qualsevol altre. Òbviament, existeix un pla sanitari, un pla per al turisme i la restauració (més o menys encertat), un pla per a petits negocis i autònoms i un pla per a l'educació, el qual va tardar, però finalment va arribar, només faltaria! Però encara estem esperant, amb incredulitat, un pla que reguli l'esport extraescolar i l'activitat esportiva. Fins ara, quan el problema es descontrola, la solució és parar-ho tot radicalment. Quinze dies i ja veurem que passa. Quinze dies sense esport col·lectiu ni individual, sense entrenar i ni molt menys competir... Res! Absolutament res! Això si, tothom ha de pagar les seves respectives llicències, mutualitats, carnets, inscripcions, permisos... Jugadors, entrenadors, monitors, tothom. Govern, Generalitat, Ajuntaments, Federació, algú pot intentar ajudar-nos si us plau?
JA N'HI HA PROU!
Milers de persones viuen de l'esport formatiu, persones formades, amb drets, necessitats i famílies, persones que, el cap i a la fi, no estan sent valorades, escoltades ni respectades.
Desenes de milers de nens, nenes i joves no poden ser formats i EDUCATS en l'esport. Per què? No és necessari? La bona alimentació, els hàbits d'higiene personal, la lluita contra l'obesitat i el sedentarisme, el tractament de malalties cardiovasculars, els valors d'esforç, companyonia, empatia o superació personal, l'activitat a l'aire lliure, l'aprofitament, coneixença i gaudiment de l'entorn i la natura; no són necessaris?
El simple fet d'alliberar energia, desfogar-se, desestressar-se fugir durant una estona de la rutina de l'escola, la feina i les obligacions. Allunyar-se de les pantalles o els videojocs. Interactuar, córrer, saltar, cridar. No és necessari?
Si us plau, valorem entre tots que és necessari i, com a mínim, intentem que l'esport i l'activitat física siguin presents a l'educació, creixement i desenvolupament de petits, joves i grans; en definitiva, fem que l'esport i l'activitat física formin part de la nostra vida.
És difícil, però l'esport és essencial. FEM-HO POSSIBLE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada