El fútbol base i la COVID-19.

Fa setmanes que reflexiono sobre la finalització de l'actual temporada al futbol base català, els meus dubtes són, probablement, com els de gairebé tots els membres dels clubs catalans. No m'atrevia a escriure-hi, tenia dubtes sobre la meva mateixa opinió, sobre les diferents vies de resolució proposades i sobre quina hauria de ser la decisió definitiva. Tenia la sensació però, que la decisió no agradaria a tothom, però per altra banda, creia que beneficiaria al nombre més gran de clubs possible. Finalment, després de llegir el comunicat redactat per la Federació Catalana de Futbol, opino que lamentablement, no ha sigut la resposta o solució que m'esperava o, almenys, que m'hagués agradat llegir.

Val a dir que dins els meus pensaments han passat mil idees i opcions i s'han creat una infinitat de debats sobre que seria convenient i que no. He de confessar, que la idea de declarar les lligues de futbol base com a nul·les (mesura que finalment ha sigut l'escollida) no em va semblar malament en primer instància; precisament pel fet d'avantposar l'aprenentatge a la competició.

Sóc conscient i tots ho hem de ser, de la dificultat de la situació i l'inesperat problema amb el qual s'han trobat les federacions; afegint també, que no dubto que la FCF ha decidit intentant no perjudicar a ningú. Però pot ser, en comptes de no PREMIAR a ningú, podrien haver premiat els primers de cadascú, els equips amb millors coeficients, els equips matemàticament ascendits (i conseqüentment penalitzar els matemàticament descendits...), etc. En definitiva, mil solucions i mil propostes...

Personalment, en llegir el comunicat emès per part de la FCF, em va semblar raonable, lògic i fins i tot just. Crec que a la situació que ens ha tocat viure, les competicions esportives han de quedar en un pla secundari, per tant, seguint aquest pensament, no és del tot inadequat declarar les lligues nul·les, tenint en compte que encara quedaven al voltant de dos mesos de competició i la majoria de campionats estaven per decidir. Ara bé, arran de conversar amb diferents persones relacionades amb el futbol base, moltes d'elles "afectades" pels no-ascensos, vaig entendre que l'esforç de 3/4 de temporada dels clubs i dels equips no mereix ser simplement esborrat, no tingut en compte. Per aquest motiu, vaig decidir escriure la meva opinió i el meu punt de vista com a persona, ciutadà i membre del futbol base català.

Amb relació al comunicat emès per la FCF, una vegada llegit i analitzat detalladament, voldria destacar i opinar sobre el següent paràgraf:

"La decisió respon al caràcter formatiu del futbol i futbol sala base i a la regulació establerta en el Codi Ètic de l’FCF, segons el qual en l’àmbit dels futbolistes menors d’edat cal anteposar els processos d’aprenentatge sobre els triomfs esportius. A aquesta circumstància cal afegir-hi que una opció diferent trencaria l’estructura piramidal de les competicions de futbol i futbol sala base i la seva territorialitat, a més de dificultar la confecció d’un calendari que conciliés amb les pautes que mantenen molts clubs per raó d’ocupació de les instal·lacions esportives on disputen els partits oficials. Alhora, generaria un alt volum de descensos en cascada per la regularització de les competicions en temporades següents."

Intentaré desglossar i opinar de forma més detallada sobre les quatre raons que, segons el que jo entenc i extrec, la FCF ens proporciona.

1. Avantposar els processos d'aprenentatge sobre els triomfs esportius.

En primer lloc, sóc el primer que, mitjançant aquest blog he defensat l'aprenentatge del futbol i l'educació abans que els triomfs i les classificacions. No podria estar més d'acord amb aquesta afirmació. Val a dir però, que aprendre a competir, també és una part d'aquest procés i, en aquest cas, les victòries i els ascensos podrien considerar-se un premi, una recompensa o una "bona qualificació" a l'esforç i la feina ben feta dels equips. Podria considerar-se, respectant les distàncies, les notes corresponents a l'avaluació de final de curs a l'escola, les quals serveixen per avaluar tot el procés i aprenentatges adquirits durant el curs. A més, si encara volem anar més enllà, si els triomfs i les classificacions no es consideren importants davant l'aprenentatge, per què no s'eliminen les divisions?

2. Estructura piramidal del futbol i futbol sala base.

En relació amb l'afirmació anterior, si els factors competitius no s'han tingut en compte per a finalitzar aquest any, quin sentit té mantenir una estructura piramidal del futbol base, si precisament aquesta estructura està dictaminada i basada en els resultats?

3. Dificultat de la confecció d'un calendari i regularització dels descensos les temporades següents.

Una situació extrema com la que hem passat (i que encara estem passant) requereix tant mesures extremes com esforços extrems. En llegir aquesta part del comunicat, entenc que els responsables de la FCF rebutgen la idea d'una reestructuració, que podríem anomenar "d'emergència" i d'una futura "re- reestructuració" de les categories per tornar al format que avui dia coneixem. És a dir, el fet de proposar ascensos i no descensos (mesura que molts clubs considerarien adequada) suposaria una gran reestructuració de les categories la temporada vinent que sumada a una enorme incertesa ens deixen en una situació molt i molt complicada. Per una banda, penso que la FCF no ha volgut prendre aquest risc davant la falta d'informació sobre com avançarà la nostra situació en relació a la COVID-19, fet que trobo totalment comprensible. Però per altra banda, penso que aquest "no-arriscament" també és a causa de la gran feina que requeriria la planificació, confecció i resolució de les lligues per a la temporada vinent i la planificació, confecció i resolució de les lligues dues temporades endavant, quan tot pogués tornar a la normalitat, fet que de ben segur suposaria molts descensos i pocs ascensos. Per concloure aquest paràgraf, crec que si s'escollís aquesta suposada opció, els clubs estarien preparats per assumir unes modificacions futures i unes normes noves durant un temps determinat per tal de tornar a l'estructuració piramidal que fins al "COVID-19" teníem.

Malgrat aquesta opinió, val a dir que, de la mateixa manera que la Federació Catalana de Futbol ha decidit no ascendir a cap equip (més enllà de les compensacions), també ha decidit no descendir a cap. Per tant, crec que aquest fet és un punt molt a favor de la federació, el qual s'ha d'agrair, valorar i reconèixer. Per tant, de la mateixa manera que es reclama pels "no-ascensos", ningú s'ha queixat dels "no-descensos" i és un punt que hauríem de tenir en compte a l'hora de demanar una nova resolució.

Per a finalitzar aquesta opinió, m'agradaria fer una proposició. La Federació Catalana de Futbol està formada pels clubs de futbol i futbol sala de Catalunya, els quals haurien de ser els principals protagonistes d'aquest esport al nostre territori. En vista de l'onada de queixes i desacords que aquesta resolució ha tingut entre una gran majoria de clubs (em baso en la gran quantitat de documents i escrits a les xarxes socials publicats pels propis clubs, responsables, entrenadors o directius d'aquests) convido a la Federació a fer un replantejament de la situació i tenir en compte l'opinió majoritària de les persones que realment fan possible el futbol català. Conscient de tot el que suposa, del gran esforç que ha costat la presa d'aquesta decisió, considero aquesta reconsideració una utopia, però que, almenys, serveixi per a fer una reflexió i adonar-nos de què els veritables protagonistes i els que veritablement haurien de decidir en el futur són aquells que treballen cada setmana als estadis i aquells que ho fan als despatxos més humils.