Fa setmanes que reflexiono sobre la
finalització de l'actual temporada al futbol base català, els meus dubtes són,
probablement, com els de gairebé tots els membres dels clubs catalans. No
m'atrevia a escriure-hi, tenia dubtes sobre la meva mateixa opinió, sobre les
diferents vies de resolució proposades i sobre quina hauria de ser la decisió
definitiva. Tenia la sensació però, que la decisió no agradaria a tothom, però
per altra banda, creia que beneficiaria al nombre més gran de clubs possible. Finalment,
després de llegir el comunicat redactat per la Federació Catalana de Futbol, opino que lamentablement, no ha sigut la resposta o solució que
m'esperava o, almenys, que m'hagués agradat llegir.
Val a dir que dins els meus pensaments
han passat mil idees i opcions i s'han creat una infinitat de debats sobre que
seria convenient i que no. He de confessar, que la idea de declarar les lligues
de futbol base com a nul·les (mesura que finalment ha sigut l'escollida) no em
va semblar malament en primer instància; precisament pel fet d'avantposar l'aprenentatge
a la competició.
Sóc conscient i tots ho hem de ser, de
la dificultat de la situació i l'inesperat problema amb el qual s'han trobat
les federacions; afegint també, que no dubto que la FCF ha decidit intentant no
perjudicar a ningú. Però pot ser, en comptes de no PREMIAR a ningú, podrien
haver premiat els primers de cadascú, els equips amb millors coeficients, els
equips matemàticament ascendits (i conseqüentment penalitzar els matemàticament
descendits...), etc. En definitiva, mil solucions i mil propostes...
Personalment, en llegir el comunicat
emès per part de la FCF, em va semblar raonable, lògic i fins i tot just. Crec
que a la situació que ens ha tocat viure, les competicions esportives han de
quedar en un pla secundari, per tant, seguint aquest pensament, no és del tot
inadequat declarar les lligues nul·les, tenint en compte que encara quedaven al
voltant de dos mesos de competició i la majoria de campionats estaven per
decidir. Ara bé, arran de conversar amb diferents persones relacionades amb el
futbol base, moltes d'elles "afectades" pels no-ascensos, vaig
entendre que l'esforç de 3/4 de temporada dels clubs i dels equips no mereix
ser simplement esborrat, no tingut en compte. Per aquest motiu, vaig decidir
escriure la meva opinió i el meu punt de vista com a persona, ciutadà i membre
del futbol base català.
Amb relació al comunicat emès per la
FCF, una vegada llegit i analitzat detalladament, voldria destacar i opinar
sobre el següent paràgraf:
"La decisió respon al caràcter formatiu del futbol i futbol sala base
i a la regulació establerta en el Codi Ètic de l’FCF, segons el qual en l’àmbit
dels futbolistes menors d’edat cal anteposar els processos d’aprenentatge sobre
els triomfs esportius. A aquesta circumstància cal afegir-hi que una opció diferent
trencaria l’estructura piramidal de les competicions de futbol i futbol sala
base i la seva territorialitat, a més de dificultar la confecció d’un calendari
que conciliés amb les pautes que mantenen molts clubs per raó d’ocupació de les
instal·lacions esportives on disputen els partits oficials. Alhora, generaria
un alt volum de descensos en cascada per la regularització de les competicions
en temporades següents."
Intentaré desglossar i opinar de forma
més detallada sobre les quatre raons que, segons el que jo entenc i extrec, la
FCF ens proporciona.
1. Avantposar els processos d'aprenentatge sobre els triomfs esportius.
En primer lloc, sóc el primer que, mitjançant
aquest blog he defensat l'aprenentatge del futbol i l'educació abans que els triomfs
i les classificacions. No podria estar més d'acord amb aquesta afirmació. Val a
dir però, que aprendre a competir, també és una part d'aquest procés i, en
aquest cas, les victòries i els ascensos podrien considerar-se un premi, una
recompensa o una "bona qualificació" a l'esforç i la feina ben feta
dels equips. Podria considerar-se, respectant les distàncies, les notes
corresponents a l'avaluació de final de curs a l'escola, les quals serveixen
per avaluar tot el procés i aprenentatges adquirits durant el curs. A més, si
encara volem anar més enllà, si els triomfs i les classificacions no es
consideren importants davant l'aprenentatge, per què no s'eliminen les
divisions?
2. Estructura piramidal del futbol i futbol sala base.
En relació amb l'afirmació anterior, si
els factors competitius no s'han tingut en compte per a finalitzar aquest any,
quin sentit té mantenir una estructura piramidal del futbol base, si precisament
aquesta estructura està dictaminada i basada en els resultats?
3. Dificultat de la confecció d'un calendari i regularització dels
descensos les temporades següents.
Una situació extrema com la que hem
passat (i que encara estem passant) requereix tant mesures extremes com
esforços extrems. En llegir aquesta part del comunicat, entenc que els responsables
de la FCF rebutgen la idea d'una reestructuració, que podríem anomenar
"d'emergència" i d'una futura "re- reestructuració" de les
categories per tornar al format que avui dia coneixem. És a dir, el fet de proposar
ascensos i no descensos (mesura que molts clubs considerarien adequada)
suposaria una gran reestructuració de les categories la temporada vinent que
sumada a una enorme incertesa ens deixen en una situació molt i molt
complicada. Per una banda, penso que la FCF no ha volgut prendre aquest risc
davant la falta d'informació sobre com avançarà la nostra situació en relació a
la COVID-19, fet que trobo totalment comprensible. Però per altra banda, penso
que aquest "no-arriscament" també és a causa de la gran feina que
requeriria la planificació, confecció i resolució de les lligues per a la
temporada vinent i la planificació, confecció i resolució de les lligues dues temporades
endavant, quan tot pogués tornar a la normalitat, fet que de ben segur
suposaria molts descensos i pocs ascensos. Per concloure aquest paràgraf, crec
que si s'escollís aquesta suposada opció, els clubs estarien preparats per assumir
unes modificacions futures i unes normes noves durant un temps determinat per
tal de tornar a l'estructuració piramidal que fins al "COVID-19" teníem.
Malgrat aquesta opinió, val a dir que,
de la mateixa manera que la Federació Catalana de Futbol ha decidit no ascendir
a cap equip (més enllà de les compensacions), també ha decidit no descendir a
cap. Per tant, crec que aquest fet és un punt molt a favor de la federació, el
qual s'ha d'agrair, valorar i reconèixer. Per tant, de la mateixa manera que es
reclama pels "no-ascensos", ningú s'ha queixat dels
"no-descensos" i és un punt que hauríem de tenir en compte a l'hora
de demanar una nova resolució.
Per a finalitzar aquesta opinió,
m'agradaria fer una proposició. La Federació Catalana de Futbol està formada
pels clubs de futbol i futbol sala de Catalunya, els quals haurien de ser els
principals protagonistes d'aquest esport al nostre territori. En vista de l'onada
de queixes i desacords que aquesta resolució ha tingut entre una gran majoria
de clubs (em baso en la gran quantitat de documents i escrits a les xarxes socials
publicats pels propis clubs, responsables, entrenadors o directius d'aquests)
convido a la Federació a fer un replantejament de la situació i tenir en compte
l'opinió majoritària de les persones que realment fan possible el futbol
català. Conscient de tot el que suposa, del gran esforç que ha costat la presa
d'aquesta decisió, considero aquesta reconsideració una utopia, però que,
almenys, serveixi per a fer una reflexió i adonar-nos de què els veritables protagonistes
i els que veritablement haurien de decidir en el futur són aquells que treballen
cada setmana als estadis i aquells que ho fan als despatxos més humils.
